Fa molt de temps, massa temps que no escric per aquí, tinc el blog abandonat, però es que simplement no se de que escriure, no se que explicar, es per això, que tot i ser les tantes de la nit, he pensat que seria bo fer quatre ratlles (escrites eeeeeeeeeh no de les que diuen que es fa cert ex – líder d’un partit feixista)
Així que tot i estar suant “la gota gorda” vaig a veure si podem fer una reflexió o alguna cosa que si assembli, aviso…en aquest punt, encara no se de que collons parlaré (es el que te escriure a la 1 del mati pasades)
Des de que tenim el coronavirus donant voltes per casa nostre (pel mon vull dir) penso que ens hem tornat encara mes gilipolles que abans, no se si es per culpa de la mascareta que fa que respirem un aire calent i viciat, però lo cert es que veus al personal i dius…som gilipolles.
Fa una estona, cap allà les 12:30 de la nit, he sortit al balco, i ho he fet perquè algun veí simpàtic estava foten un xivarri que flipaves en colors, sols dir que jo estava amb els cascos posats, i sentia els crits.
He sortit i he fotut un crit, demanant silenci, que no eren hores d’estar cridant com bojos, la contesta ha sigut …subnormal que son les 00:30…imagino que l’intel·ligent veí ha vist que el que estava fent el imbecil era ell, mes que res perquè segons normativa municipal pots fer soroll fins les 22:00.
Segurament la mascareta li haurà xuclat l’esma i d’intel·ligència al veí, que per altre part no entenc que respongui tractant d’insultar-me, això si, ha sigut fotre el crit, i osties els 4 energúmens que estaven cridant com animals, s’han quedat calladets.
Això em recorda un cop, amb un veí de casa, aquest d’avui era un veí del pati de interior, vaja que no era del meu edifici, pues com deia, amb un veí de casa, vaig tenir una conversa…agradable.
Per sort aquesta veïna, perquè era una veïna, ja fa anys que va marxar, però vaja a lo que anàvem, resulta que eren les 21:30 de la nit, la Carla era petitona, i ja dormia, però els veïns del pis de sota, tenien posada a tota ostia, però quan dic a tota ostia es a tota ostia musica electrònica, però de la dolenta.
Total que baixo al pis de sota i li demano que si si us plau poden baixar la musica, que tinc la nena dormint i me la desperten, el cert es que quan la veïna em va obrir la porta ja em va mirar malament.
La veïna, simpàtica ella em contesta que a ella també la molesten sorolls que fan altres veïns i que no es problema seu que la meva filla es desperti, tot això dit amb un to despectiu i de males maneres, quan jo vaig baixar i vaig demanar les coses amb educació i ben dites.
Davant de les formes de la veïna, vaig passar de “modo conciliador” a modo Jordi Perramón Xinxola…simpàtic, o com diu la meva companya de feina i amiga, a modo asquerosamente correcto y repelente (que es com diu la Eugenia que em poso quan em poso borde).
Be total que davant aquesta resposta li vaig, amb la meva cara de “simpatia” que em semblava molt be, que no patis, que a les 22:00 en punt avisaria a la urbana, que segur estarien encantats d’ajudar-me, i que segur que apart de dir-li que abaixes la musica li preguntarien pel peculiar aroma a “porro” que feia casa seva.
No vaig tenir temps de mes, va tancar-me la porta als morros, i la musica de merda que tenien posada (ojo a mi l’electrònica m’apassiona, però la bona, no la merda que posaven) va desaparèixer.
Curiosament, la veïna no va saludar-me mai mes, be el cert es que no m’havia saludat mai, es mes, el gos de la veïna del davant, m’ha saludat mes cops que aquella “entranyable” veïna, veïna que el dia que marxava, que feia la mudança vaig trobar-me, a ella i a sa mare.
Ella òbviament no va dir-me ni mu, en canvi sa mare va ser extremadament educada, però no vaig poder estar-me de dir-li que gracies a deu que marxava sa filla, perquè com a veïna era una mal educada de tres parells de collons, el mes trist va ser la cara de la pobre dona, i el assentiment que va fer amb el cap, un ja ho se, però no se que mes fer.
En fi, espero que la veïna simpàtica, hagi canviat, i espero que a millor, per que a pitjor es difícil, i que ho hagi fet perquè sa mare pugui sentir-se orgullosa de ella, i no pas avergonyida.
Per cert, al mateix replà, el veí del costat, un dia tenia la musica posada al mati, alta, però en hores que es pot fer soroll, la Mar llavors pencava de nits, i no podia dormir per la musica, va baixar, i va demanar si si us plau podia baixar una mica la musica.
Al moment el veí va baixar la musica (quan no en tenia cap obligació), el que si tenia, i li sobrava, era educació i bones maneres.
Diuen que la meva llibertat s’acaba allà on comença la teva, no se si es totalment cert o no, però el que si tinc clar es que si entre tots no posem un granet de sorra per conviure amb la resta la cosa es complicarà, i ara amb el coronavirus hem vist que tenim un volum de gilipolles que o be no es posen mascareta o la porten al colze que flipes en colors, si us plau no sigueu com la veïna imbecil, sigueu com el veí, ajudem-nos uns als altres, no ens putejem els uns al altres, que per això ja tenim als polítics
cosasdejordi 
Deja un comentario