El coronavirus esta entre nosaltres, i el pitjor de tot, segurament no ho sabem, tot i que ho intuïm, el notem, però no el percebem, sabem que hi es, però no el veiem.
Però el cert es que un bitxo minúscul ens esta canviant la vida a tots, un bitxo minúscul ens fa adonar que potser allò que creiem el mes important…no ho es tant.
Tinc ganes de fer coses que abans eren quotidianes, coses xorres, simples, inclús ganes de fer coses que no m’agrada fer, però que ara no puc fer.
Tinc ganes de sentir els dimarts i els dijous a la tarda el so d’una mala pilota de basquet botant a la pista de la parròquia, tinc ganes de veure entrenar la Carla, tinc ganes de poder fer empipar una mica l’Ana, d’animar a l’Aina, a la Cloe, a la Lina, a la Sara, a la Julia, a la Ani, a la Nadia, a la Marina, tinc ganes de sentir a la Zaira i la Irene corretgin a les peques
Tinc ganes de fer petar la xerrada amb els que normalment ens trobem allà, tinc ganes de fer un bocata de beicon amb formatge i salsa picant del Bar, tinc ganes d’agafar el cotxe els dilluns i els dijous i anar a Argentona i riure una estona amb els companys d’equip.
Tinc ganes de anar al bar a esmorzar, tinc ganes de animar a les nenes quan juguen un partit, d’animar als meus companys en un partit, de donar-me cops prop de la cistella amb un rival, tinc ganes de xocar la ma amb el rival quan s’acaba el partit.
Tinc ganes de fer totes aquelles coses que em fan feliç, i que ara no puc fer, tinc ganes de fotre-li un bloqueig d’aquells que pleguen al contrari al coronavirus, un d’aquells que et deixa tirat a terra.
Tinc ganes de fer les petites coses que faig sempre, però tot sigui dit, no tot es dolent, cada dia a les 20:00, sortim a aplaudir als que estan a la primera línia de foc, els que es juguen la seva salut i la de les seves famílies per atendre a qui cau malalt.
Cada dia el pati de l’eixample on visc, sents aplaudir, i en acabar, un bona nit es transforma en molts, en missatges d’ànim, en papers escrits al ascensors de casa dient que si a algú li fa falta que l’ajudin amb la compra que cap problema.
Viure mitg confinats es dur, es pesat, es avorrit, i sols espero que fem cas d’una puta vegada a la OMS, i que ens quedem confinats a casa, serà dur, però serà la forma d’acabar amb el putu bitxo.
Això si, el dia que acabem amb ell…sortirem al carrer, ens abraçarem i farem totes aquestes petites coses que ens fan feliços, i potser, tan sols potser aprenguem que lo mes important son aquestes petites coses que tan trobem a faltar ara mateix.
Ens veiem al balco a les 20:00
cosasdejordi 
me alegra que sigas teniendo guañax de toito tooot, pero no des la bola por perdida hasta que a falta de de medio segundo para el final pierdas por cincuenta punts. basuicamente porque a lo mejor te has creido que tdos los aprtiods de baloncesto que jugaste se terminaron y resulta que ningen se acabÒo, ni ningen comenzÓo nunca. quizas has salido de matrix para darte cuenta de que, aunque la vida fuera del programa es mas dificil, resulta que si es vida, pero tu no te has dado cuenta de ello. no todo el mundo quiso salir de matrix, pero ahora que hemos podidio desconectar, no sabemos que hacer con la dexconexion y queremos volver a la matrix. Tu igual que yo has hecho la mili y a veces recuerdas lo bueno y lo malo. pasado el tiempo veras que ni un mes y poco fue tanto, ni tan poco, y que el mndo esta lleno de llorones que lloran por todos lados, spbre todo los que salen en la radio y la tele. Y es que si los que salieran dijeran que se esta de cine así, a lo mejor nadie querria volver.
los partisanos salieron de cataluña a francia llorando porque sabian que no volverian, padres y madres se despedian de sus hijos en el puerto sabiendo que se iban a nueva york sabiendo que se iban chavales de dicecisiete años y que los volverian a ver cuando tuvieran cuarenta o cincuenta… y el mundo se llena de gente que llora y se queja porque llevan un mes y a lo mejor estan dos sin poder hacer lo que matrix les decia que decian que habia que hacer.
en quince dias o un mes mas volveras a hacer lo que pides volver a hacer y que hacias, mientras tanto aprende egipcio y preguntate porque puedes aprenderlo, si ya no lo vas a hablar con nadie… y cuentalo. cuentalo todo Jordi, cuenta lo todo. porque asi alguien en el futuro podra aprender egipcio aunque ya no lo pueda hablar con nadie.
pD: me alegro mucho de que estes bien.
gracies