11 de setembre de 2013, avui, hem fet una cadena…per trencar cadenes, hem fet una demostració, de que si el poble català vol , pot, no som millors ni pitjors que ningú, sols volem ser, el que ens sentim, i ens sentim catalans, volem que el nostre petit país, tingui un lloc al mon.
Possiblement , aquest d’avui no serà el post mes llegit, es mes possiblement hi hagi qui deixi de llegir el blog per culpa d’aquest post, si algú ho fa, es lliure de fer-ho.
Avui (ahir quan això surti publicat) un cop mes, la gent de Catalunya, ha donat exemple de seny, de saber fer, els organitzadors, han donat exemple de com fer les coses, perquè no ha de ser gens fàcil, organitzar una cadena com la que han organitzat, 400 km, desde El Pertús fins al País Valencia, tot de gent unida, per un sol sentiment, el millor per això, no ha estat això, si no el fet, de que no hi ha hagut ni un sol incident, sols respecte, il·lusió, i molta festa.
Per desgracia, no podem dir el mateix a Madrid, on una colla de brètols, una colla de feixistes, han agredit a gent que pensa diferent que ells, be…ells no pensen, i no volen que els altres pensin, gracies a gent com aquesta, cada dia, hi ha mes gent com la que ha format la cadena.
La Mar, la Carla i jo, avui, hem ajudat, ha fer historia, podíem haver-nos quedat a casa, veient l’historia per la tele, paro hem preferit, sortir al carrer, i
formar part de l’historia, hem decidit no veure-la per la TV, i juntament amb un amiguet de la Carla, hem decidit formar part de l’historia, petita, per que sols érem un baula de la cadena, però hem posat el nostre granet de sorra, perquè el nostre somni, es faci realitat.
Dema (avui quan això surti) segur que per alguns mitjans de comunicació, serem pitjor que el dimoni, diablos separatistas o alguna cosa pitjors, paro la veritat, ja se me’n refot el que diguin de nosaltres, 400 km de gent donant-se la ma, donant la ma a un senyor que no coneixia de res…i que tenia el mateix objectiu que jo, 400 km de persones, en molts llocs no amb una sola línea de cadena, si no amb 2 o 3 o inclús mes, 400 km de gent que no tenia colors politics, perquè ni havia de dretes i d’esquerres, 400 km de persones que sols reclamen una cosa, exercir el seu dret a l’autodeterminació, sense incidents, sense violència, exactament el contrari que ha passat avui a Madrid, on aquest 4 brètols sols han aconseguit una cosa, que molta mes gent, vulgui ser una baula, d’una cadena, que a diferencia d’altres, no empresona…si no que allibera.
Ha estat una gran diada, hem tornat a escriure un paràgraf mes dins de la nostre mil·lenària historia, ojala ben aviat, puguem començar un nou capítol.
Visca Catalunya, i visca la gent que hi viu, la sent pròpia i la fa gran, perquè tota aquesta gent, es mereix tots els esforços del món, ja queda una mica menys, per que 400 km d’un somni…es transformin en realitat.
Han estat 400 km plens d’esperança, 400 km plens d’història
cosasdejordi 
Deja un comentario